Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Taules de multiplicar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Taules de multiplicar. Mostrar tots els missatges

17 de març del 2017

Patrons a les taules de multiplicar

Ja vam tractar aquest tema als posts Més activitats relacionades amb la graella del 100 i Graella multiplicativa i especialment a l'article: "Tareas ricas para practicar las tablas" de la secció "Ell@s tienen la palabra" que escrivim a cada número de la revista SUMA.


El patró més famós que podem comentar sobre la taula del 9 ja el va presentar Miliki:


I d'aquest patró deriva un truquet que molts dels nostres alumnes utilitzen per memoritzar la taula i que nosaltres podem ajudar-los a entendre d'on surt.

En la xerrada que va fer el John Mighton en Barcelona l'1 de març també es va comentar la importància d'analitzar a l'aula els patrons que amaguen les taules per ajudar a la seva memorització. Justament inspirat en una proposta de Jump Math en el blog Mathrecreation trobem el post Squashing multiples on s'anailitzen els patrons que resulten de sumar els dígits del resultat d'una multiplicació fins a aconseguir un nombre d'una xifra (per exemple, el resultat de 8x7 = 56 i a partir d'aquest resultat fem: 5+6=11 → 1+1=2)

En la imatge següent del post abans esmentat es veu el patró resultant de sumar dígits en els resultats de les taules del 3, del 6 i del 12:


A la Wikipedia trobem un patró curiós relacionat amb la taula del 7:
  • Sortim del 7
  • El següent nombre seguint la fletxa és 4 i el primer nombre major que 7 que acaba en 4 és 14
  • El següent número seguint la fletxa és 1 i el primer nombre major que 14 que acaba en 1 és 21
  • El següent número seguint la fletxa és 8 i el primer nombre major que 21 que acaba en 8 és 28
  • ...
Multiplication mnemonic 7.svg
By Cmglee - Own work, CC BY-SA 3.0, Link

El @jimmybcn2 explica en el post Patterns in tables una d'aquestes tasques analitzant patrons amb alumnes de 3r de primària. Allí comenta que va partir de la proposta de @Nrich Tables Without Tens i la va complementar amb una adaptació del vídeo de @mickaellaunay La face cachée des tables de multiplication

Cada cercle correspon a una taula i en cada cercle apareixen els nombres del 0 al 9, els alumnes havien d'unir cada nombre amb la xifra de les unitats del resultat (per exemple, en el cercle de la taula del 6 els 3 s'uneix amb el 8 perquè 3x6 acaba en 8). Aquí hi ha dos mostres del que van fer els alumnes:



I aquí una plantilla per si voleu proposar aquesta tasca als vostres alumnes.

La Laia Fonts i el Daniel Solera de l'escola Josep Maria Jujol de Gràcia van proposar als seus alumnes de 3r de Primària que analitzessin uns altres patrons presents a les taules. 

Aquí també cada cercle correspon a una taula i en cada cercle apareixen els nombres del 0 al 9, però els alumnes havien d'unir nombres seguint la sèrie que descriuen les xifres de les unitats dels resultats d'aquesta taula (per exemple, en el cercle de la taula del 6, s'uneix el 6 amb el 2, aquest amb el 8, després amb el 4, amb el 0 i per últim amb el 6 perquè els resultats de la taula del 6 acaben en 6, 2, 8, 4, 0, 6, 2, 8, 4, 0,...). Ho van fer sobre rodes, després ho van passar a paper i per últim van descriure les seves conclusions!!







El @jimmybcn2 després de veure aquesta proposta va ampliar la que havia fet als seus alumnes de 3r de @escolasadako obtenint resultats igualment bons (ho explica en el post Even more patterns in tables)


15 de maig del 2015

Pràctica productiva: taules

Una manera de repassar les taules de manera productiva és proposar als alumnes trobar el nombre de dues xifres de major persistència multiplicativa.

La persistència multiplicativa de 48 és 2 perquè les seves xifres necessiten 2 passos per arribar a un nombre d’una xifra: 
4x8=32 i 3x2=6 
La persistència multiplicativa de 17 és 1 perquè necessita 1 pas per arribar a un nombre d’una xifra: 
1x7=7 

Fa uns mesos vam proposar aquesta tasca als alumnes de 5è de l'Escola Sadako, demanant-los que pintin d'un color (en aquest cas groc) els nombres de dues xifres de persistència 1, d'un altre color els de persistència 2 i així successiament fins a tobar els nombres de major persitència multiplicativa.

 
L'Anna explica les seves conclusions a mida que va pintant les cel·les

Tal com suggereix l'última imatge en proposar aquest problema sobre una graella ens trobem davant d'un pou de regularitats que els alumnes poden detectar: tots els múltiples de 10 tenen persistència 1, la persistència d'un nombre i el seu revers (per exemple, 38 i 83) tenen la mateixa persistència, ser més gran no implica tenir major persistència, etc.

Així quedaria en acabar:


Encara podem anar més enllà, per exemple, podem treballar amb nombres de tres xifres:
  • Quin són els nombres de tres xifres amb persitència 4? Són 83 nombres (A046513) però podem demanar-ne uns vint als que poden arribar per deducció:
    • 177, 717 i 771: afegint la xifra 1 al nombre de dues xifres que té persistència 4
    • 355, 268, 348, 446, 277 i tots els nombres que s'obtenen canviant d'ordre les xifres d'aquests nombres: multiplicant les seves xifres el resultat és un nombre taronja de la taula anterior (75, 96 i 98)
    • els altres són més difícils de trobar: 377, 378, 379, 467, ...
  • Quin són els nombres de tres xifres menys i més persistents que pots trobar? 
    • hi ha molts nombres de tres xifres de persitència 1 (per exemple, sumant 100 a qualsevol nombre groc de la taula anterior s'obté un nombre groc)
    • la persistència màxima entre nombres de tres xifres és 5 
      • 679 i els altres cinc nombres que utilitzen aquestes tres xifres i 688 i els altres tres nombres que utilizen aquestes tres xifres necessiten 5 etapes per arribar a un resultat d'una xifra
      • el que no es fàcil es comprovaar que no hi ha cap nombre que necessiti 6 etapes 
  • Quina és la persistència més freqüent entre els nombres de tres xifres?
    • per recollir les dades necessàries per a aquest estudi podem proposar un treball cooperatiu entre nou grups perquè analitzi cadascun una centena
Estudi de la persistència del nombres entre 300 i 399

    •  ajuntat totes les dades arribarem a un gràfic d'aquest tipus que ens permetrà concloure que més d'un terç dels nombres de tres xifres tenen persitència 2.

 Podem fer servir aquest applet de @mickaellaunay:
I també podem parlar de "fòssils multiplicatius". La persistència multiplicativa de 489 és 4 ja que necessita 4 passos per arribar a un nombre d’una xifra: 4x8x9=288 2x8x8=128 1x2x8=16 1x6=6 i en aquest cas, diem que aquest últim 6 és el fòssil multiplicatiu de 489. En relació a aquest concepte podem preguntar:
  • Quins nombres de 3 xifres tenen un fòssil senar? 
  • Quins nombres deixen de fòssil 0?
El terme la persistencia multiplicativa va ser utilitzat per primer cop per Neil Sloane (fundador de la fantàstica "The On-Line Encyclopedia of Integer Sequences") a l'article The persistence of a number ( J. Recreational Math., 6 (1973), 97-98).

Podeu trobar més preguntes relacionades amb la persistència multiplicativa al post Reduction Multiplication del blog de Don Steward. En aquests dos post també podeu trobar informació interessant al respecte: "Un juego multiplicando las cifras de tu edad" i "Persistencia multiplicativa y el número 77777733332222222222222222222".

Dos articles inel·ludibles relacionats amb la persistència multiplicativa com a tasca per portar a l'aula són els escrits pel Joan Jareño al seu blog @Calaix2


La persitència additiva no sembla ser tan profitosa per generar tasques riques, però una pregunta que pot ser interessant és quins nombres de tres xifres són "perfectament persistents" (o sigui tenen persistència additiva 3) (A304368)

11 de setembre del 2013

Taules de multiplicar II

Ja fa més de dos anys vam publicar una entrada Taules de multiplicar I que avui reprenem per complementar amb una troballa casual, aquestes que compensen les hores dedicades a reorganitzar l'armari del material manipulatiu d'una escola abans de començar el curs.

En aquella entrada a partir d'un applet vam analitzar un joc no difícil de materialitzar a partir de la construcció de nou tetraedres que en les seves cares contenen els 36 resultats diferents que s'obtenen en les taules des de 1x1 a 9x9.


El disseny d'aquests tetraedres no és elemental: com s'han de distribuir els 36 valors sobre les 36 cares de manera que es puguin desplegar simultàniament els nous resultats de qualsevol taula (des de la taula de l'1 a la taula del 9)?
El desplegament dels nou resultats de la taula del 6

Presentem a continuació dues de les 188 possibles distribucions dels 36 nombres en els tetraedres:
Jon Millington va extendre aquesta idea dissenyant Tables Cubes un joc com l'anterior però per desplegar els resultats de les taules des de 1x1 a 12x12 (en relació a la discusió de si les taules acaben en el 9 o en el 12 recomanen l'article Is There Any Point to the 12 Times Table?)

En aquest cas els resultats diferents passen de 36 a 59 i els poliedres de suport d'aquests resultats passen de 9 a 12. Clarament amb les 4 cares dels tetraedres és impossible obtenir 59 resultats per tant s'ha de recorrer a cubes malgrat que sobraran 13 cares.

Aquí tenim dues possibles distribucions dels 59 nombres en els dotze cubs (deixant en onze cubs una cara lliure i en un cub en deixem dues):
El material que vam trobar fa uns pocs dies i del que parlàvem a l'inici d'aquesta entrada és justament el desenvolupament dels cubs dissenyats per Millington:



18 de maig del 2011

Taules de multiplicar I

Aquest és un applet que ajuda a la memorització de les taules però d'una originalitat i disseny que creiem que us interessarà. Els triangles que es veuen en pantalla són, en realitat, tetràedres dels que solament es veu una cara, fet que te n'adones en clicar a sobre ja que successivament el tetràedre gira i et mostra les cares que falten. El joc consisteix en posar, segons la taula" triada", cada resultat en el seu lloc corresponent.

Per començar el joc cal clicar sobre la ruleta que determinarà la taula triada. Suposem que és la del 7: el jugador ha de triar quin dels quatre nombres de quatre cares d'un tetràedre és de la taula del 7 (per exemple el 56) i l'ha d'arrossegar a l apart inferior de la pantalla, a la casella corresponent (en aquest cas el 8 ja que 7x8 fan 56).

En finalitzar ens dóna uns punts segons la rapidesa amb la que s'ha fet, convertint-se en una bona eina pels alumnes, ja que poden constatar la seva evolució, comparant si redueix els temps d'una partida a una altra. Una altra manera d'aprofitar-ho és que treballant en parella, el company o companya anoti en quines productes s'equivoca, per així posteriorment racionalitzar el procés de memorització. Cal deixar clar que no parlem de crear un ambient de fer carreres, sinó d'aprendre una habilitat important cadascú al seu ritme.

Materialització de l'applet
Anomenem materialització a la conversió d'un applet en un material manipulatiu per ser utilitzat com a joc de taula, en racons etc, sense necessitat de estar connectat, a la mateixa pàgina trobareu les instruccions i plantilles per construir-ho.

Aquesta és una fotografia del joc de taula un cop construït, abans de començar.


El joc un cop acabada la feina i col·locat cada resultat en el seu lloc (en aquest cas la taula del 6)


Un problema matemàtic complicat per maniàtics de les "Mates"
Partim del fet de saber que solament hi ha 36 nombres que siguin resultats de les taules de multiplicar de l'1 al 9. En el  joc presentat els 36 nombres estan distribuïts en les 36 cares dels 9 tetràedres. Com s'ho han fet el dissenyadors per saber quins nombres he de posar als cada tetràedre per poder fer que el joc "funcioni"? Aquí hi ha dues possibilitats.

Però aquestes dues possibilitats s'han quedat en res davant el regal que ens ha fet M. Navarro de @e_x_plorium: les 188 distribucions possibles (febrer de 2017)


El problema adaptat a alumnes de Primària
A partir d'aquest problema en plantegem un per alumnes de final de primària o primer de Secundària: Mostrem 7 dels tetràedres (o una taula on es puguin consultar els nombres que els formen) i demanem que dissenyin els dos que falten per que el joc funcioni, així com, el que creiem més important: una explicació del procés, justificant la seva proposta.