A la pàgina central del diari Ara de mitjans d'octubre apareix una fantàstica foto, com totes les que hi posen, que ens ha donat peu a dedicar-li un post.
Al peu de foto hi podem llegir:
Mirades
Una presa gegant
Fotografia Juni Kriswanto/AFP
El tauró balena, el peix més gros dels oceans - pot arribar a fer més de 15 metres de llargada -, està en perill d'extinció, però encara està permès pescar-lo en alguns indrets com la illa de Java. A la imatge, un nen camina per sobre d'un exemplar capturat a la costa de Surabaya.
El text dóna per parlar de moltes coses: de Matemàtiques, de les espècies en perill d'extinció, de la localització de Java al mapa, etc. Aquí ens centrarem més en la part de Matemàtiques. Les activitats que proposem van pujant de to (és a dir de nivell d'escola) a mesura que avança el post.
Com és de gran un tauró balena?
Quinze metres ja és una bona resposta per encetar una conversa ja que podriem replicar amb noves preguntes: (per exemple, cabria dins de la classe? o, si el volem dibuixar a mida natural en un paper d'embalar, a quina paret de l'escola cabria?).
Podem treballar també amb aquesta imatge (i la informació que acompanya) treta de wikipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Taur%C3%B3_balena
En aquest cas la presència del escafandrista pot ser un element que ens permeti fer hipòtesis sobre l'estimació de les mesures.
Quants pams, passes o nens estirats al terra necessitaríem per aconseguir una llargada de la mida del tauró balena? La idea mare d'aquesta línia de preguntes ens l'hem copiada del treball fet a l'Escola Sadako de Barcelona per la mestra Assumpta Valls quan estudiaven el tigre.
Dibuixem-lo?
Quants pams, passes o nens estirats al terra necessitaríem per aconseguir una llargada de la mida del tauró balena? La idea mare d'aquesta línia de preguntes ens l'hem copiada del treball fet a l'Escola Sadako de Barcelona per la mestra Assumpta Valls quan estudiaven el tigre.
Imatges de l'activitat sobre la mida del tigre esmentada al paràgraf anterior |
Podem plantejar dibuixar el tauró balena en un paper d'embalar de 15 metres de llarg, per després retallar-lo, que serà la manera més clara d'adonar-se'n de la mida del "bitxo". Això presenta un problema interessant lligat amb la proporcionalitat: serà prou ample el paper d'embalar perquè hi càpiga d'ample? Si no ho és podem fer-ho en "dos pisos"? o encara en necessitem més? Aquí la qüestió fonamental es calcular quina deu ser l'amplada del tauró si la llargada és de 15 metres
Tant per atacar el problema de calcular l'amplada o per reproduir-lo a mida original una bona estratègia és fer-ne un dibuix en paper quadriculat. Podem disposar de quadrícules fotocopiades sobre acetat transparent que ens permetin treballar (aquestes plantilles són molt útils a l'hora de treballar mesures de superfície en cursos superiors de Primària) o senzillament amb una imatge com la de sota.
El disseny de la quadrícula no és innocent, ja que hem triat que tingui 30 quadrats de llargada, el que fa que cada quadrat representi una mesura de mig metre de costat a la realitat. Amb aquesta plantilla ja podem solucionar el problema de l'altura.
Fins i tot, si el volem construir pintar el dibuix fet a mida natural, la quadrícula ens ajudarà molt a planificar la distribució de les tasques assignant a cada nen/a o parella un quadrat de mig metre de costat.
Donar-ho preparat o implicar als alumnes en les decisions i planificació del treball ja és cosa de l'estil de mestre o d'escola que sigueu. Les decisions implicades que hi veiem són
- Triar la quadrícula com a instrument idoni pel nostre treball.
- Decidir si la farem servir per la representació del tauró a mida natural o pel càlcul de la seva amplada.
- Decidir el nombre de quadrats que volem que faci de llargada perquè sigui fàcil de comptar mesures i a més per que si el volem pintar posteriorment els quadrats siguin d'una mida amb la que sigui fàcil treballar
- Fer una previsió del paper d'embalar necessari per fer el mural
- Decidir quants quadrats pinta cada parella d'alumnes i preveure quants en necessitem per fer-ho
- Veure la necessitat d'inventar algun codi d'identificació de cada quadrat per poder saber on els hem de posar un cop els pintem, etc
Un cop acabada aquesta proposta (evidentment no experimentada) els autors del blog, vetllant per la salut de la maltractada professió docent, aconsellem que potser seria millor fer-ho amb una foto d'un lluç palangre o una "merluza del norte", que caben en un DIN A2, cada parella de nens fa un peixet, ho enganxem a la paret reproduint un banc de peixos i quedem contents, però fer el tauró balena és un repte apassionant. Si algú s'anima a fer-ho que ens avisi.
En una aula de primer, volem "dibuixar" a tamany natural una anaconda. Seguirem els vostres consells!
ResponEliminaEstem a mes d'abril... ho vàreu fer? com us va anar?
ResponElimina