26 de juny de 2011

Càlcul d'altures i comunicació

Si ens rebeu per mail, us demanem que cliqueu al títol per llegir directament el bloc: tindreu més informació i a més us podrem "comptar"

Introducció PuntMat
Laura Morera, professora de Secundària ens ha enviat la seva experiència: una activitat de la que cal destacar que no dóna una estratègia "oficial" d'entrada per a solucionar un problema, sinó que qualsevol estratègia és acceptada. No se'n demana solament una sinó que se'ls convida a trobar-ne de diferents i a més com es promociona l'aspecte de comunicació o justificació raonada de les respostes, en aquest cas completament imprescindible, atès que s'havia de presentar en un vídeo. 
Des de PuntMat volem felicitar a tots els nois i noies que han participat en aquesta feina.  


Càlcul de l'altura de l'edifici de l'Escola per Laura Morera
A les classes de Geometria de 3r d’ESO, m’agrada que els alumnes facin activitats que els facin viure el que estudien. Tot va començar fa 5 anys, quan vaig proposar-los una petita pràctica molt guiada, que consistia en mesurar l’alçada de l’edifici de l’escola amb un nou instrument: un teodolit casolà. Els alumnes tenien els procediments que havien de fer, per trobar la mida buscada i una indicació dels càlculs que havien de realitzar.

De cara a l’any següent, vaig veure, que era una llàstima donar d’una forma tan pautada la pràctica, i quedar-nos només amb l’aplicació d’un sol mètode (el de trigonometria). A mida que han anat passant els anys, la cosa s’ha anat animant fins que, amb els alumnes d’enguany, hem realitzat una pràctica totalment diferent a aquella del primer any. Ells havien de pensar totes les maneres possibles que utilitzarien per aconseguir l’alçada de l’edifici, sense cap restricció de temari (se’ls animava a recórrer a altres temes com proporcionalitat i fins i tot a mesuraments reals com podria ser pujar a l’edifici i llançar una corda per poder saber la mida real).
La classe començava fent una pluja d’idees per part dels alumnes de totes les formes que havien pensat (podien buscar per internet). Un cop van sortit totes les formes, les vem classificar, sobretot les que incorporaven coneixements de proporcionalitat i les de trigonometria, i van haver de realitzar la pràctica almenys amb un mètode de cada.

Una altra novetat d’aquest any ha estat que en comptes d’entregar un treball clàssic en format paper, l’havien d’entregar mitjançant un muntatge de vídeo, i els resultats han estat increïbles, combinant un domini de les noves tecnologies amb una capacitat de síntesi, i sobretot sense perdre rigorositat matemàtica.
Per qüestions d'espai presentem solament dos dels vídeos incrustats en el bloc, podeu accedir als altres clicant els enllaços que trobareu més avall.






De cara a un altre any, una possible activitat posterior que es podria fer seria el tractament de les dades estadísticament, fent un petit estudi de les diferents solucions dels diversos grups i mètodes. Podria ser una bona introducció a aquest altre tema.
Per visionar els altres treballs cliqueu aquí   aquí i aquí.

3 comentaris:

  1. Ei, espero que us agradi i que us pugui ser útil, per inspirar-vos!
    Va ser una experiència molt recomenable.
    Si algú vol més informació, no dubteu en demanar!

    Laura

    ResponElimina
  2. Tengo una duda: con los instrumentos "caseros" de medida utilizados, el error de medida entra dentro de parámetros razonables o se dispara? En caso que se disparara, ¿cual ha de ser nuestra decisión?: no efectuar estas actividades tan interesantes o hacerlas i hablar con posterioridad de errores e instrumentos?

    ResponElimina
  3. Esta misma duda me surgió a mi! Yo opté per hacer la actividad igualmente, y ellos mismos feros los que vieron que los instrumentos tenían mucho error.
    Este año no hemos trabajado en ese aspecto, pero si que para otro año, se podría añadir una introducción a los errores (juntamente con la profesora de física) y la idea de hacer un trato estadístico de los datos, a modo de introducción también.
    Otra cosa que se puede hacer es realizar las medidas exactas con los lasers que se utilizan ahora para que vean que diferencia hay con sus medidas.
    Yo no sé suficiente, pero supongo que si a demás se introduce un poco de historia, seguramente, en el pasado las medidas oficiales también tendrían más error... no sé habría que buscar información sobre esto!
    De todas formas, yo mi consejo, es que aunque la actividad no esté 100% perfecta, es interesante llevarla al aula, porque es allí donde uno se da cuenta de lo que no funciona, y lo puede mejorar para los próximos años. Si no llevamos la actividad al aula hasta que no sea perfecta, al final no haríamos nada que se saliese de lo de siempre.
    Bueno, aunque tampoco hay que engañar a nadie, yo les digo a los alumnos, que no está depurada la técnica, y que tengan en cuenta estas cosas, y ellos lo comprenden.

    Seguimos en contacto!

    Laura

    ResponElimina