25 de maig de 2013

Autocorrecció (I). Manipulatius

Partim de la idea que desprès de treballar junts, discutir col·lectivament, i entendre les coses des del context, els alumnes assoleixen de diferent manera el tema tractat. Per tancar el procés cal realitzar un treball que indiqui als alumnes i els seus mestres el grau d'assoliment individual del tema tractat. Vist des del punt de mira actual això ha de servir per reflexionar i ser conscients de la millora personal de cadascú. Com diu Neus Sanmartí "no hi ha res més engrescador que tenir la sensació que aprens". L'autocorrecció pot ajudar als alumnes a controlar aquest procés de millora.

Posats en aquest context plantegem la pregunta eterna: els alumnes han de disposar dels resultats dels exercicis? Per què als llibres de text no hi apareixen? A aquesta última pregunta s'hauria d'afegir  "al nostre país" ja que, per exemple, el llibre (de text) "La Geometria" de Emma Castelnuovo, a la seva edició de 1970, presenta molts dels exercicis proposats, amb el resultat incorporat.

Con es veu a la imatge tots els problemes menys el 22 i el 23 donen el resultat
Autocorrectius manipulatius
Hi ha una llarga tradició de propostes de materials autocorrectius, des de fa molts anys. I també de nova creació. En presentem un quants:

Capses Heinevetter
Podríem dir que la idea d'autocorrecció ha estat present des de fa molt, en poden ser exemples: el treball de Freinet o materials específics que van sortir al mercat a la dècada del 70. "Heinevetter" és un d'aquests materials: unes capses amb taules en que en cada cel·la es proposa una "pregunta", sobre cada cel·la s'ha de posar una peça de puzle que contingui la resposta numèrica corresponent. L'autocorrecció està basada en que les peces encaixen quan les respostes són correctes.

L'exemple de la imatge és de comptatge i identificació de numerals però hi ha una extensa varietat de capses que treballen diferents nivells i aspectes. Més informació: EJE

Capses ARCO
Material força conegut al nostre país, també treballa amb peces que cal col·locar en una base. La diferència està en la dinàmica: els alumnes posen les "peces resposta" sobre la pregunta. Es tanca la capça, se li dona la volta i en obrir per l'altre costat, si les respostes són correctes ha de sortir una sanefa. Si no surt queda clar on estan les equivocacions. Més informació: EJE.
Les dues peces de color mostren la part del darrera que crea la sanefa
Claus d'aprenentatge ARCO
Enfocades bàsicament  a aprenentatges d'habilitats, com per exemple sumes de dígits o taules de multiplicar tal i com s'ensenya en aquest vídeo. En acabar de passar el fil per les solucions correctes, en donar la volta el fil ha de seguir un camí marcat a la part del darrere. Més informació: EJE

 
Materialització de "Claus d'aprenentatge" realitzada pels
mestres de la Skogsbackeskolan (Karlstad, Suècia)
Autocorrectius actuals
Tot i que fins ara això de l'autocorrecció sembla més aviat un relat històric, no és així. Actualment hi ha propostes noves que continuen sortint al mercat, com per exemple les propostes de "K2 publishers" malauradament, per nosaltres, escrites en holandès. Els tipus d'activitats proposades, són molt interessants en general i responen a la manera de fer actual. Podria ser un bon material per a un racó d'aprenentatge. Us presentem una activitat de "vistes". 

Tal com es veu al primer exemple els nombres de les
graelles indiquen l'altura de cadascuna de les torres. 
L'autocorrecció funciona posant un plàstic transparent vermell als requadres de la dreta i així es visualitza el resultat. Per facilitar la visió d'aquests resultats el material disposa d'un artefacte com el següent. Mireu-ne el funcionament a la imatge.


Autocorrecció com a ambient de classe
Independentment dels materials involucrats l'autocorrecció, el tema està en la decisió de si la integrem o no al funcionament normal de les nostres classes. Imaginem un full d'operacions on l'exercici final fos:
  1. comprova els resultats (amb la calculadora o amb un llistat de solucions adjunt);
  2. marca les errades que has fet;
  3. en un parell d'aquests casos, explica en què t'has equivocat.
Un dels aspectes positius que pot aportar l'autocorrecció és el canvi de dinàmiques: ja no es tractaria de que la mestra reculli la feina i marqui si cada apartat està ben fet o malament, sinó que és el propi alumne qui ho fa i no es queda simplement en trobar els apartats on el resultat no és el correcte sino que ha d'identificar el tipus d'errades que ha comès i decidir si farà de nou aquests apartats o si necessita plantejar algun dubte a la seva mestra. Una feina d'aquest estil podria portar a la substitució de les sessions de classe dedicades a corregir col·lectivament la feina dels alumnes per sessions dedicades a discutir el tipus d'errades més comuns i estratègies per evitar-les.

El post "autocorrectius" no s'acaba aquí us convidem a seguir llegint el paper de les noves tecnologies en l'autocorrecció en el post "Autocorrectius 2" que penjarem en un parell de dies.

5 comentaris:

  1. A part dels exercicis autocorrectius, que sempre suposen un repte pels alumnes, a mi m'agraden els exercicis que anomeno "Fes de professor!": els dóno exercicis equivocats, suposadament fets per un altre alumne (a vegades els trec d'exàmens d'anys anteriors, o bé simplement hi poso els típics errors que acostumen a fer) i ells els han de corregir. És molt divertit veure com els engresca agafar un boli vermell!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Virgínia, una bona idea segur que s'ho passen bé. El teu comentari ens ha fet pensar amb el gran Célestin Freinet que en el seu llibret "les invariants pedagògiques" entre altres coses deia que mai les intervencions dels mestres han de destacar per sobre de les dels nens, ho considerava una cosa negativa per tant el color vermell no havia de ser el color de les correccions. Parlem de correccions de mestres a nens i clarament la teva proposta no va per aquí.

      Elimina
    2. Sí, suposo que en nens petits trobar-se un full amb correccions en vermell ha de ser força frustrant. Jo tinc alumnes de la ESO, i ja estan tan acostumats que en realitat ho troben pràctic, perquè així veuen ràpidament què tenen bé i què tenen malament.
      A més, amb les noves tecnologies també ens hi anem acostumant tots: ara mateix el corrector m'està subratllant de vermell tot el que escric malament! :)

      Elimina
  2. Muchas gracias por tu comentario y más viniendo de ti que "tocasmates"

    ResponElimina