El puzle de la graella del 100 (2)

En el post anterior "el puzle de la graella del 100" ens havíem quedat aquí: un cop completat el puzle ens vàrem adonar que faltava una peça i la mestra, l'Ana, va proposar als alumnes que construïssin la peça faltant, per completar-lo. 

Al dia següent, a la classe, es realitza la activitat de construcció de la peça. En una taula central hi ha el problema "plantejat". Dibuixar una peça que ompli el forat. Es treballa en grups, cadascun a la seva taula, i els alumnes es desplacen a la taula central quan necessiten recollir dades.

1.Agafant dades necessàries per omplir el forat. 2. Dibuixant la peça sobre paper utilitzant els instruments necessaris. 3. La peça dibuixada.

Ara cal posar els nombres que hi falten

Encara que de vegades no acaba de sortir el que preteníem. Aquest és un exemple. Cal dir que hi van haver altres errades (que no hem reproduït  al blog) com: col·locar els nombres correctament però girats 90º en relació als altres, omplir la peça amb els nombres 20, 43, 44 i 54, errades de precisió, com es veu a l'imatge inferior etc.

Uiii! per poc. Encara que l'instrument de la mesura que utilitza la nena no sabem si serà del tot útil.

L'anècdota

No hi ha res que ofereixi estratègies més imprevistes que deixar que els alumnes es "barallin" amb els reptes utilitzant els seus recursos. Es fantàstic deixar fer, però també portar a classe discussions sobre quines estratègies són més eficients, quines poden portar a més errades, etc. Expliquem la de la nena de la última imatge:

1. Obra els dits per pendre la distància que li fa falta
2. Va cap a la seva taula, en arribar xerra amb el company que li fa una pregunta, després es mira els dits i se n'adona que la mida "ha crescut"
3. Torna a la taula central a prendre la mida de nou, i... torna corrent! amb els dits marcant la nova distància. Es veu que la velocitat es inversament proporcional a la possibilitat d'errada
4. Posa "la distància" sobre una línia recta que els seus companys tenen dibuixada sobre un paper
5. El seu company li pren la mida de la distància entre dits amb una regla, no sense haver-li fet canviar la inclinació de la mà tres o quatre cops, i diu: "8 centímetres"!

Aquesta és una anècdota, però és que si entrem a les diferents maners de prendre mides dels alumnes quan la situació no és "academitzant" podríem omplir dos posts més. El millor és que ho proveu vosaltres, segur que n'apareixeran moltes a la classe, si els deixem fer.
La pregunta important a fer-nos és: com hem d'actuar perquè la propera vegada cada alumne arribi un pas més enllà del que ha fet avui? si "manem molt" malament! però hem d'intervenir per a que millorin, oi? Com? Aquest és el repte.