27 de setembre del 2011

Espai Jordi Esteve: Tantrix

PuntMat i Espai Jordi Esteve
Un dels camps de treball de PuntMat és el "projecte Espai Jordi Esteve" una pàgina web dedicada a publicitar, oferir recursos i recollir activitats i experiències de classe en les que s'utilitzi material manipulatiu. 
Atès que aquest bloc té un contacte més directe amb vosaltres, l'utilitzarem per informar-vos del canvis i noves aportacions que anem incorporant a la pàgina de l'Espai Jordi Esteve  periòdicament. Comencem pel joc del Tantrix  L'enllaç us porta a mosaics, un cop allí activar "tantrix"

Hem incorporat el Tantrix a l'espai Jordi Esteve
L'incorporació de jocs de taula a l'àmbit de l'aprenentatge de les Matemàtiques ve de lluny i lligada amb la resolució de problemes en el sentit del tipus de pensament que es posa en funcionament.

 Per accedir a la lliçó clicar imatge 27/09/2011

El que trobareu a l'Espai Jordi Esteve sobre el Tantrix, apart de l'explicació del material i la manera de jugar-hi és una lliço i una proposta. Recordem que en aquesta pàgina es fa aquesta distinció segons si l'activitat explicada és una situació feta a classe que inclou la descripció de la seva dinàmica (lliçó) o si és una fitxa o un dossier de treball amb activitats, preparada per a ser plantejada als alumnes (proposta).

La lliçó
Descripció d'una activitat realitzada  per Carme Torralba a cicle mitjà de primària. Ens mostra les 7 activitats plantejades i alguns dels fulls fets pels alumnes. A més incorpora un enllaç a una pàgina de referència on hi trobareu més informació.

El joc
Aquest joc ja abasta nivells més alts. És un puzle per a un sol jugador per al qual es necessiten 13 de les peces del Tantrix que només tenen línies vermelles, verdes i grogues i targetes que plantegen diferents reptes. El nombre d’estrelles que figura a cada targeta indica la dificultat del repte que s'hi planteja i que depèn de la quantitat i de la posició de les peces impreses en cada targeta. 

 Per accedir a la informació sobre el joc, clicar imatge 27/09/2011
Jugar i reflexionar
A la majoria de situacions plantejades a Matemàtiques, com en aquest cas el joc del Tantrix,  hi ha un "primer acte" en que els alumnes es familiaritzen, posen en funcionament les seves estratègies emergents i per assaig/error van avançant. Alguns alumnes  trauran un resultat més satisfactori i altres no tant, però no ens podem quedar aquí. Cal anar a un "segon acte" més reflexiu: demanar que identifiquin i expliquin les estratègies (o  "teoremetes" que diu una amiga nostre) que utilitzen.
Per exemple: una primera decisió vindria lligada la idea: Com començar?
Per no tenir problemes més endavant  cal triar molt bé.  Podem començar per qualsevol? quines decisions he de prendre per a que no es compliqui el joc?
Us deixem la resposta per a vosaltres. I si us animeu quina seria la segona decisió que preneu?


26 de setembre del 2011

Crear "ambient matemàtic" amb pòsters

Passejant-se per un centre docent sense alumnes, mirant les parets gairebé en tens prou per saber com funciona. Treballs, pòsters, dibuixos, retalls de diari, objectes, exposicions, comentaris, fotografies etc, són l'escenari d'una dinàmica que, segurament correspon a un lloc en el que es treballa amb il·lusió. Sabem que això pot no ser cert i que aquesta primera ullada no ens dóna garantia de qualitat però pot ser un bon indicador. Si aquesta ullada la fem amb ulls matemàtics la conclusió és preocupant, gairebé segur que trobem a Infantil i a primer de primària parets plenes de nombres i d'aquí en endavant la Matemàtica acostuma a desaparèixer de les parets del centres.

Si compartiu aquesta preocupació podem començar una experiència que podríem anomenar "Ambient de Matemàtiques a l'escola". Creiem que triar un tema per curs i penjar uns pòsters relacionats amb aquest tema que canvien cada mes, poden anar creant un ambient que a la llarga es notarà.

Exemples d'aquests temes de curs poden ser:
  • els matemàtics del mes: es seleccionen dos o tres matemàtics que hagin nascut o mort en aquell mes i s'exposen fotos, biografia i referències a aquells treballs realitzats pel matemàtic més propers a les matemàtiques que es fan a l'escola 
  • els nombres del mes: es seleccionen dos o tres nombres i s'analitzen algunes de les seves propietats

Si voleu veure amb detall la informació continguda als pòsters de setembre que tal com es veu a la imatge pengen d'una de les parets de la planta de Secundària de l'Escola Sadako, cliqueu a sobre de cada nombre: el 5, el 6174 i el nombre pi.

En aquest sentit, i en l'àmbit de Secundària,  un material de referència molt interessant són els pòsters "momentos matemàticos" que la revista Matematicalia ha traduït al castellà. La versió original ha estat publicada  per la  AMS. Esperem que us siguin útils per començar a crear "ambient"

"Sempre fem coses de cara als alumnes o de cara al pares, i si també féssim coses de cara als mestres?". Amb aquesta frase l'ambient matemàtic també pot arribar a la sala de professors i per començar a fer-ho us fem un suggeriment: el 20 d'octubre es celebra el Dia Mundial de l'Estadística (aquest dia va començar a commemorar-se l'any passat a instàncies de l'Assemblea General de les Nacions Unides per reconèixer la importància de les estadístiques en la conformació de les nostres societats). Què tal si organitzem a la sala de professors una petita mostra de pòsters inspirats per la instal·lació "De tota la gent a tot el món" presentada al CCCB al 2008?

Clicar a sobre de la fotografia  per fer-la més gran 

Més informació sobre aquesta exposició a: http://www.stanscafe.co.uk/project-of-all-the-people.html 

22 de setembre del 2011

"Tunning" d'algorismes

Un dels últims números de la revista "Perspectiva Escolar", editada per la institució Rosa Sensat, porta per títol "Enterrar els algorismes", títol potser una mica exagerat ja que els algorismes, o millor dit, el procés d'algoritmització és un aspecte molt important del pensament matemàtic.
Pensem que el que està en discussió i cal acabar-la d'una vegada és amb el paper organitzador del currículum que juguen els algorismes en el nostre país. 
Mentre això no passi, mentre no sigui acceptat socialment i potenciat des del Departament d'Ensenyament/Educació, continuaran sent treballats pel mestres, com aquells cotxes vells amb els que hem fet molts viatges ja que ens donen seguretat i confiança.
Arribats aquí  i mentre que no canviem el cotxe, el mínim que podem proposar és "tunejar-lo", i actualitzar objectius, connexions i metodologies.

Aquest és un exemple de full dels que normalment s'utilitzen a moltes escoles. Anem a  "rentar-li la cara" intentant convertir-lo en una tasca més actual. El full agafat a l'atzar, està dirigit als alumnes de sisè de Primària. No hem canviat cap exercici.


Primer comentari: estimar resultats abans de calcular
Fer una primera aproximació a la tasca per valorar el resultat que ha de donar és una bona oportunitat per poder fer estimacions. Els alumnes haurien d'anotar  l'operació que fan mentalment. Les respostes podrien ser com les següents: Cal destacar que apart de treballar estimació es poden posar de manifest estratègies interessants (multiplicar per 0,25 és el mateix que fer 1/4 o dividir per 4)
  • 4,123+625+37,29+492,1         600+500+40+5 =1150
  • 892-9,68=                                900-10= 890
  • 3,048x 4,53                              3x5 =15. O per acotació: "entre 12 i 20  (3x4) i (4x5)
  • 23,57x0,25                               24:4= 6
  • 678,45:82                                 800:80 =10. Afinant més:  720:8= 9
  • 4536,94:957                             5000:1000= 5.
En el cas de fases inicials, multiplicacions o divisions per, o entre, nombres entre 0 i 1 com per exemple 23,57:0,25  podem demanar-los solament que diguin si serà més gran de 23,57 o més petit... i justificar-ne el motiu.

Segon comentari: perquè fer la multiplicació si l'objecte d'avaluació és posar la coma?
Mirant un full realitzat pels alumnes veiem que per fer les multiplicacions els alumnes realitzen l'algorisme de la multiplicació amb naturals i un cop acabada, posen la coma al final. Que us semblaria canviar la tasca i plantejar-la directament més o menys amb aquests termes  "Si 24,526x3,23 =  , quan dóna 23,57x0,25? i així realment treballaríem el contingut establert.
Però podem anar molt més enllà.Tenint en compte que les Matemàtiques a l'escola han de deixar de ser un compendi de formules i truquets, caldria deixar de banda aquestes pràctiques de "córrer la coma" per a anar a buscar la solució per un camí més conceptual, aplicat l'acotació.

Si sabem que 24526x323 = 7921828 quan donarà 24,526x3,23? 
Podem pensar que està entre 60 i 120 (20x3  i 30x4) per tant el resultat serà 79,7288, convertint així l'estimació no ja en un recurs de control (com jugava en el comentari 1) sinó en una eina intel·ligent de presa de decisions.
Ningú nega que a la llarga s'acabi "corrent la coma" ja que és més ràpid, però fer-ho d'entrada "mata" la reflexió i el coneixement de les operacions amb decimals.

Tercer comentari: la correcció
En el cas de l'escola de la que hem tret aquest full, el sistema emprat era l'autocorrecció, però pel que coneixem, continua subsistint la correcció a la pissarra sobretot a 4t, el paradís dels algorismes. La dinàmica típica és la següent: deures ja fets (o no) pels alumnes . Nen o nena a la pissarra, sense el seu quadern surt a resoldre l'operació. 
Com vàrem sentir explicar al bon amic Lluís Segarra: "Corregir a la pissarra no serveix per res: la mestra s'avorreix. L'alumne de la pissarra pateix. Els que en saben ho troben inútil, i els que no en saben esborren el que han fet, copien la de la pissarra i molt cops no poden perquè a mig fer  esborrem la pissarra per passar a corregir la nova operació. No serveix per a ningú!!!"
Aquí si que necessitem un tunning fort de xapa i pintura.

Quart comentari: implicació, formació i aprenentatge dels mestres
"Tunnejant" el producte ens podem trobar que també els mestres, fem una actualització matemàtica (no solament metodològica). En el cas de estimacions i estratègies fer els exercicis del full abans de posar-lo, veure quina és l'estratègia d'estimació que utilitzem, si n'hi ha més d'una i quina és la més eficient, obrirà portes que enriquiran les discussions de classe ja que tindrem noves  "bones preguntes" a fer.
Pels valents que vulguin posar-se a aquest joc hem deixat sense comentar la divisió amb decimals. Us la deixem per a vosaltres i els vostres alumnes. Ens encantaria que ens enviéssiu un treball d'alumnes amb la resposta i la justificació. la publicarem.

"Quan donarà 375,28÷2,6, si 37528:26=1443,3846"
 O si no la seva alternativa, (que ens agrada més): "divideix 375,28:2,6 utilitzant la calculadora. No pots utilitzar la tecla de la coma. Explica com ho has fet"

19 de setembre del 2011

Estratègies de càlcul a infantil

Comencem per un exemple que ve del 2004: a les aules de P5 de l'Escola Baloo de Barcelona, els alumnes utilitzen aquest material el·laborat per Carme Barba, per treballar "els dobles".



"Les samarretes dels dobles" porten el mateix dibuix a la part del darrera que a la del davant. Els alumnes mirant la samarreta plegada han d'anticipar el nombre total de dibuixos que hi ha en total. Un cop fet això i per facilitar-ne la comprovació les samarretes "s'obren"com es veu a la fotografia i així facilitar el comptatge.

Aquest material, així com molts d'altres, és un dels fruit de la llicència d'estudis realitzada per Carme Barba al 2004, sota la direcció de Roser Codina i la col·laboració, en moments puntuals, d'en David Barba.
L'objectiu d'aquesta llicència té dues vessants: per una banda el·laborar aplicar i treure conclusions de l'adaptació de la prova per alumnes de final d'educació infantil, i per l'altra dissenyar activitats i materials de classe destinats a treballar els aspectes fonamentals reflectits a l'esmentada prova. Tota aquesta informació la trobareu a la llicència. 
La llicència porta un annex amb els materials perquè puguin ser reproduïts, que també us podeu baixar, si hi voleu accedir directament cliqueu aquí. Molts d'aquests material són útils també per a primer de Primària.
Si l'hem portada al bloc és perquè creiem que és una publicació molt interessant que pot ajudar a la pràctica del dia a dia a Educació Infantil. Per altra banda les activitats de la prova poden representar un banc d'idees sistematitzat que pot ajudar molt al seguiment dels v vostres alumnes.

18 de setembre del 2011

Us recomanem un llibre

Si ens rebeu per mail, us demanem que cliqueu al títol per llegir directament el bloc: tindreu més informació i a més us podrem "comptar" .

“El libro de las matemáticas”
Autor: Clifford Pickover
ISBN: 978-90-8998-097-7

Per presentar-vos aquesta recomanació us transcrivim unes paraules de Martin Gardner que apareixen a la contratapa d’aquest llibre "Clifford Pickover, escritor prolífico y erudito innegable, ha escrito una maravillosa obra de consulta. Breves, sus 250 capítulos ofrecen una historia completa de las matemáticas, centrada en los teoremas más extraordinarios y en los genios que los descubrieron. La pasión del doctor Pickover por las matemáticas y su admiración por sus misterios impregnan todas y cada una de las páginas de este maravilloso libro. Sólo las ilustraciones ya hacen que merezca la pena."

Podeu llegir una ressenya més completa d’aquest llibre a la página de Divulgamat, el “Centro Virtual de Divulgación de las Matemáticas” de la “Real Sociedad Matemática Española”

Podeu trobar algunes de les fantàstiques fotos de les que parla Gardner a la pàgina web de l'autor (http://pickover.com)


El preu d’aquest llibre, disponible en les llibreries menys especialitzades que pogueu imaginar, no arriba als 20 euros (increïble considerant la bona qualitat d’edició, les seves 527 pàgines i les seves tapes dures amb sobrecoberta).

15 de setembre del 2011

Applets i Estimació

Si ens rebeu per mail, us demanem que cliqueu al títol per llegir directament el bloc: tindreu més informació i a més us podrem "comptar"
Començarem per un consell que ens va donar un bon amic quan ens vàrem posar a treballar amb els applets "Quan vogueu fer una observació d'un applet per portar a la vostra classe, traieu-vos "la bata" de docents. Jugueu amb ell. No li feu una mirada i prou, arribeu al final, enfadeu-vos quan us equivoqueu i mireu de millorar... encara que sigui un applet per a alumnes de 6 anys"
Aquí afegirem nosaltres, que un cop acabat aquest procés, cal posar-se "la capa" analitzar les estratègies que heu fet servir, que passa quan t'equivoques, etc.

Estimació i càlcul
El primer applet és un tetris "de sumes i restes". Jugueu-hi i després en parlem. Per començar us acosellem seleccionar l'interval 0-20 i l'opció "Optellen" (afegir o sumar).

 
 Clica a la imatge per activar l'applet 15/09/2011

Us ho heu passat bé? D'entrada si el mirem sense jugar-hi, sembla un applet de "sumes", però quan ens hi posem i anem "justos" cridem a  l'estimació més que al càlcul exacte. Ho diem en el sentit que una possible primera estratègia no planificada d'entrada pot ser: si els dos nombres són més petis de 5 ha d'anar a l'esquerra i si són més grans de 5 a la dreta.


Estimació i càlcul: per anar ràpid has d'estimar
En primer lloc cal dir que el títol fa referència solament al món del càlcul. Aquest applet ja és directament d'estimació. El resultat calculat  és col·loca a la barra on els colors indiquen l'aproximació més o menys bona que s'ha fet al resultat correcte. Quan a barra que compta el temps arriba al final,  l'applet permet escriure el resultat igualment.  Aixo permet "respirar" als més lents, però també permetre que els ràpids vagin de cara al càlcul exacte.
Si juguem a apuntar el resultat abans que s'acabi el temps l'exercici esdevé d'estimació. Aquest punt és interessant de debatre amb els alumnes la que per ells l'exactitud sembla irrenunciable.
 Clica a la imatge per a activar l'applet 15/09/2011

Estimació i mesura: la recta numèrica
En el tercer exemple entrem en el camp de la mesura: localitzar nombres en una línia numèrica buida. Cal dir que quan l'hem fet a classe, tant en classe col·lectiva com per parelles, la implicació dels alumnes ha estat espectacular.

clicar imatge per accedir a l'applet 16/04/2013

Aquest  applet és un sol exemple d'una sèrie nombrosa amb el mateix escenari: globus i dards.  Es treballa amb diferents intervals i amb línies marcades o buides. Si voleu accedir a tota la col·lecció cliqueu aquí

Estimació: quantitats, longituds, superfícies.
Per acabar presentem una mena de botiga d'estimació que va des de estimar quantitats a estimar longituds o mesures de superfície. Presenta diferents opcions: quantitat, longitud, superfície... Hem triat la "random" per a que us els mireu.

Comentari final
Aquest quatre applets, a diferència de molts d'altres més mecànics ens conviden  a la discussió final col·lectiva. Podem recollir estratègies diferents i veure les més efectives o esbrinar com ho hem fet per anar afinant cada cop més els resultats . En podríem dir "applets potencialment rics" ja que creen un context de resolució de problemes molt interessant.
Acabem amb una pregunta: quines "bones preguntes" plantejaríeu per cadascun dels applets per activar la discussió de les estratègies?




8 de setembre del 2011

Resta portant-ne (I)

Gairebé podríem afirmar, sense risc d'equivocar-nos, que aquest és el tema més debatut en didàctica al nostre país: en generacions i generacions de claustres ha estat objecte de discussió i, fins i tot, ha creat tibantors entre els mestres. Això no és normal. Alguna cosa passa.

Perquè no tenim el tema tancat com molts d'altres?
Aquesta preocupació generalitzada té alguna cosa misteriosa que no acabem d'entendre, el que ens fa  pensar que això de la resta portant-ne no és només un algorisme, sinó l'última icona d'alguna religió desapareguda. Una de les raons per les que pensem que és un fet de caire religiós, és que per anys que passin i canvis que apareguin es continuen fent les mateixes preguntes transcendentals, que gairebé podríem anomenar "misteris" i que són les següents
  1. Els alumnes no entenen la resta portant-ne. Com podem fer per arreglar-ho?
  2. Quin dels dos algorismes (en general, la gent els anomena "mètodes" o "maneres") de restar és el més aconsellable: el de tota la vida, on "les que es porten" s'afegeixen al subtrahend, o el més "comprensiu" que ho treu del minuend? (veure nota)
  3. Si triem l'algorisme "comprensiu", quan arribin a cursos superiors, l'hem de canviar per l'altre o continuar amb el mateix?
    Nota: en alguns països d'Amèrica del Sud, per exemple, el segon misteri no existeix, ja que el seu algorisme estàndard, de "tota la vida" és el que aquí hem anomenat comprensiu, el que fa desaparèixer també el tercer misteri.

    Constatacions recollides al dia a dia
       1. A l'escola d'Estiu de Rosa Sensat d'aquest passat mes de juliol, vàrem escoltar la següent conversa:
      A: "Hem canviat de llibre de text perquè els nous llibres de l'editorial que fèiem servir des de fa anys no inclouen la resta portant-ne a segon"
      B: Però heu llegit el nou currículum del Departament? Diu explícitament que no s'ha de fer fins a cicle mitjà!
      A: Si que ho sabem, però hi ha una part important de professorat que no hi està d'acord.

      2. En molts dels cursos de formació o assessoraments que fem els de "PuntMat", sigui quin sigui el tema, quan ja portem uns dies junts, hi ha algú diu: "et volia fer una pregunta, no té res a veure amb el tema, però... i la resta portant-ne?" El més divertit és que ja no especifiquen més. Solament dient el títol (resta portant-ne) l'interlocutor ja sap les preguntes (els misteris).

      3. Mercat de Gràcia: a l'escola del meu nen fan la resta portant-ne a tercer, però a la del seu cosí la fan a segon. Aniré a parlar (protestar) amb la mestra.
        Un conte que podria deixar de ser-ho
        La Marta, és una mestra novell, però amb molta iniciativa, no coneixedora encara dels misteris de la resta portant-ne. Al mes març comença una substitució de tres setmanes. Pel que fa a les matemàtiques, li toca fer la resta portant-ne.
        El primer dia fa una petita observació i s'esgarrifa: la cosa no funciona, els alumnes no entenen el que fan, no sap com explicar-ho, etc. En arribar a casa seva, es planteja què fer. Fullejant un llibre de Brian Bolt troba un algorisme diferent, i decideix utilitzar-lo. A l'endemà i utilitzant la pissarra digital ho ensenya als alumnes.




        No feia ni una setmana que havia acabat la seva substitució que va rebre un e-mail de la mestra titular felicitant-la per la seva feina i els seus resultats!.
        El conte ens porta a formular una pregunta: un cop la Marta sigui responsable d'una classe durant tot l'any què ha de fer? explicar l'algorisme que li ha donat tant bon resultat o canviar a fer l'algorisme de tota la vida? Vosaltres que li aconsellaríeu i per què? Teniu l'apartat dels comentaris per a discutir-ho. Creiem que podem tenir un bon debat si us animeu. 
          Protagonisme de la resta
          El fet que, a més, se li hagin dedicat cançons és una prova més de la singularitat d'aquest algorisme. La cançó és obra de Thom Lehrer 


          El dia 25/06/21015, en Dani Ruiz ens ha fet arribar un segon vídeo que ajuda a seguir millor l'anterior (als no "angloentenedors potents")
           

          Dos comentaris
          És fàcil justificar l'algorisme "constructiu" de la resta, però l'algorisme de la resta de Bolt també té una justificació bastant fàcil. Us donem una pista als comentaris.
          Pel que fa a la relació algorisme/habilitats, durant el segon trimestre del curs passat, hem estat observant nens i nenes de tercer. Hem constatat que forces alumnes resolen correctament restes portant. El problema és alguns tarden  molt. La raó és que les restes parcials (tipus 14-8) les resolen amb els dits. Aquest sí que és un problema, que per cert queda amagat darrera una resta correcta escrita en un paper. A més si un nen tarda molt en fer una activitat mecànica, comença a pensar que les matemàtiques són "un rollo"

          Reflexió final
          Caricatures postvacances apart, i parlant seriosament: cal deixar tancat d'una vegada el tema dels algorismes. És possible que no hi hagi una única sortida. El que actualment ja no és aconsellable ens continuar fent pàgines d'algorismes. A més guanyarem molt temps per fer Matemàtiques de veritat.
          Un segon problema és que es confon "saber restar" amb saber fer l'algorisme. Es desvia la importància de la part conceptual, la comprensió de les operacions i les seves propietats.
          Cal plantejar-se per què els algorismes escrits continuen sent "de facto" els organitzadors del currículum. Dit d'una altra manera: en una societat on les calculadores les portem en el mòbil, cal centrar el currículum per competències en que els alumnes sàpiguen solucionar els problemes aritmètics (amb nombres a l'abast) amb altres eines que no pas solament l'algorisme: les estratègies de càlcul.

          Posts relacionats: Resta portant-ne (II)  Resta portant-ne (III)Resta portant-ne (IV)

          6 de setembre del 2011

          Curs Escola d'Estiu de Rosa Sensat i Scoop.it

          Si ens rebeu per mail, us demanem que cliqueu al títol per llegir directament el bloc: tindreu més informació i a més us podrem "comptar"
          S'han acabat les vacances: benvinguts de nou. Tot i que sembla que l'ambient de treball que ens espera no ens oferirà aquella tranquil.litat necessària per poder fer la nostra feina.

          La segona setmana de juliol PuntMat va presentar un curs de 15 hores a l'Escola d'Estiu de Rosa Sensat, portat per en David Barba. El curs s'anomenava "Què parlin ells!" i la seva intenció era reflexionar sobre com hauria de ser la dinàmica de les classes de matemàtiques per potenciar la conversa a classe?


          El curs es va centrar en dos aspectes: Aritmètica i Geometria, si bé seus continguts estructuradors han estat els materials manipulatius. Collarets, Línia Numèrica, Graella del 100 i Diners ens van oferir contextos rics i propers als alumnes.el que representa un gran ajud per a construir el càlcul.
          A Geometria els protagonistes van ser diferents. Geoplà. Barretes per construir polígons. Materials per construir poliedres. Plegat de paper. Aquests materials organitzats ens tallers ens van introduir en forma de resolució de problemes, entenent la Geometria, no com a llistat d'etiquetes a aprendre sinó un món en el que investigar, fer conjectures, comprovar, definir...
          Finalment l'útilització  de blocs o wikis per a fer treball de tipus cooperatiu a l'aula va representar una aportació més al tema de la conversa a classe.

          L'scoop.it: una eina per conservar o compartir amb els altres idees que ens agradin
          Scoop.it és el nom d'un programa que permet i ajuda a recollir material penjats a la xarxa, de manera fàcil, amb una estètica que agradable al nostre entendre.

          Hem utilitzat aquesta eina per a guardar el  recull del curs realitzat



          Hi trobareu les presentacions en pdf, els applets, pàgines web, Vídeos i activitats. Cal dir que en no haver assistit al curs es farà difícil abstraure les idees principals discutides a les classes, però també és cert que disposar d'aquest material us pot ser útil.

          PuntMat i Scoop.it
          Apart dels cursos, PuntMat publica a scoop.it el que podríem anomenar "revista". Hi trobareu diferents apartats. Revistes que llegim. Applets que utilitzem. Vídeos que ens agraden etc. Per accedir a "l'índex" cliqueu aquí.
          Trobareu l'accès directe a la columna d'informacions del bloc a "altres projectes de PuntMat>PuntMat a l'Scoop.it